Competències dígitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència Digital


Per viure plenament en societat al segle XXI cal que tots  adquireim diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Aquestes competències han estat planificades des de l'educació infantil i queden recollides al Currículum educatiu. El conjunt de les competències relacionades amb la tecnologia rep el nom de competències digitals i l'adquisició d'aquestes s'anomena alfabetització digital.


A la Universitat, les TIC ens serveixen per:

• Gestionar millor la informació 
• Comunicar-se amb els docent i altres etsudiants
• Treballar de manera col·laborativa

Competència digital del mestre

En el cas d'un mestre, cal afegir a la competència digital general, competències específiques per tal de poder utilitzar les TIC per ensenyar i per ajudar a aprendre. La tecnologia esta continuament canviant per tant, ja que les competències estan relacionades aquests canvis, caldra una actualització continuada de la formació del mestre en el coneixements de recursos tecnològics i les seves potencialitats pedagògiques.

S'han publicat documents que marquen quines deurien ser les competències TIC dels docents: les normes de la ISTE i les normes UNESCO. 

Normes UNESCO

En les normes UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:

Nocions bàsiques de la tecnologia: 

• Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del "maquinari" i del "programari", així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.

• Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats.

• Els docents han de posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, per tal d'adquirir més coneixements sobre les disciplines i la pedagogia que afavoreixi al perfeccionament de la seva professió.

Aprofundiment de coneixements

• Han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i ser capaços d'utilitzar-los en diferents situacions.

• Han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, per tal d'analitzar i resoldre problemes.

•  Han de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants.

• Han de ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules, i integrar les activitats centrades en l'alumne i aplicar la tecnologia per tal de col·laborar.

• Han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes per accedir a la informació.

Creació de coneixements:

• Han de ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.

• Han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus companys, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació mitjançant les TIC.

• Han de tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre constantment i utilitzar les TIC per crear comunitats professionals del coneixement.

Normes ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants.

1. Normes Nacionals sobre la Tecnologia Educativa per a Docents

Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants

Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis

Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital

Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat

Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

2. Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants 

Creativitat i innovació

Comunicació i col·laboració

Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació

Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions

Ciutadania digital

Funcionament de la tecnologia i conceptes

Per finalitzar l'entrada d'avui dir que les TIC avui en dia estan molt presents i coma futurs mestres hem de saber utilitzar-les.

google reader

Google Reader és un lector de RSS i atom, que permet redireccionar totes les novetats dels teus webs i blocs preferits a una mateixa pàgina perquè no perdis temps navegant per la xarxa.  Es tracta d'una altre eina de Google, com google docs. 


Quan comencem a navegar per internet trobem moltes pàgines que hem d'organitzar. Cerquem, trobem pàgines per interent i les hem de guardar d'alguna manera. Hi ha molts mètodes podem enviar-ho per e-mail, podem arxivar-les  en els favorits de l'ordinador (tot i que només s'emmagatzema al disc dur de l'rodinador que estas utilitzant), etc.  Google Reader ens permet posar totes aquestes pàgines al núvol d'internet  on queden registrades les pàgines que selecciones i poder accedir rapidament des de qualsevol ordinador i ens permet veure totes les pàgines que tenim enregistrades. Però per això cal que aquestes webs tinguin un RSS, un sistema d'alertes.


Per tal d'utilitzar el google Reader:

• Tenir un compte Gmail.
• Obrir compte Gmail i seleccionar les pàgines que vulguis
• cada cop que actualitzin aquestes pàgines rebras una alerta

A la part de dalt trobarem un partat que es diu "alertas" doncs si cliquem allà trobarem totes les actualitzacions de les  nostres pàgines. Desprès marquem quin tipus d'informació volem, la freqüència en que vull rebre un avís d'actualització, només els millors resultats i on volem que ens enviin aquestes alertes.

Aquesta aplicació de google és una eina molt innovadora i que per descomptat ens ajuda molt ja que ens treu molta feina d'anar mirant totes les pàgines constantment per tal de veure totes les actualitzacions i és una molt bona manera de no perdre temps, sobretot això facilitar-nos per tal d'aprofitar al màxim el nostre temps

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor i el JCLIC

 Utilitzem la metàfora tutorial : l'ordinador com a tutor per tal de mostrar l'ús del ordinador en l'àmbit educatiu. 


Als anys 50 es parlava de les "màquines d'ensenyar" i que aquestes podrien instruir a l'alumne i fer-se càrrec de l'activitat docent. Aquestes màquines no van tenir gaire èxit, però amb els ordinadors va tornar a sorgir la idea de crear programes que funcionin com a tutors. La màquina pot reproduir alguns aspectes de la interacció d'un docent amb un alumne: 


Proposa activitat (docent) - Resposta ( alumne) - Avaluació ( professor)


Aquest tipus d'interacció també es possible entre ordinador - alumne. La diferència entre un ordinador i un mestre és que el mestre pot ajudar i fer raonar al alumne mentre que l'ordinador es limita a dir si és correcte o no la resposta. Per això, a l'escola es fan servir programes d'exercici i pràctica com és el cas de Jclic com un recurs dins de l'aula però sense substituir al docent.


JClic és una eina d'autor que permet al professorat crear amb facilitat recursos educatius de forma digital i esta format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diferents activitats com trencaclosques, relacionar conceptes, exercicis de text, sopa de lletres, mots encreuats, etc.


Per tant, es tracta d'un material d'autoaprenentatge que esta al abast de tots els docent i pot ser utilitzar per qualsevol professor de manera autònoma, fins i tot, pot crear les seves pròpies activitats amb el Jclic Author. Així doncs per poder practicar i posar aprova els coneixements dels alumnes només cal buscar quin tipus d'activitat volem duu a terme i si ho preferim crear la nostra pròpia. Sobretot quan busquem el tipus d'activitat hem de ser molt conscient de l'edat dels nostres alumnes, i de les capacitats ja que ha de ser una eina educativa però no hem de descuidar que són jocs per tant han de ser divertits i entretinguts. 


Bé doncs, per descomptat crec que no és cap avenç el fet de substituir les persones, és a dir els mestres, per un ordinador. Però si que ho és el fet de complementar la funció del mestre amb aquest tipus de recurs, ja que és una manera dinàmica en la que el nen està aprenent. M'ha semblat molt interessant el fet de que tu mateixa puguis crear les teves pròpies activitats ja que pots enfocar-ho molt millor en el que s'ha parlat o explicat a la classe.


Imatge extreta de Google

Windows Movie Maker

Windows Movie Maker és un programa d'edició de vídeos creat per Microsoft. Amb aquesta aplicació podem editar videos però també podem crear vídeos mitjançant imatges fixes, fragments de vídeos, títols, sons, etc. Windows Movie maker és molt fàcil d'utilitzar així que pots aconseguir resultats espectaculars d'una manera fàcil, ràpida.

Per tal de fer un vídeo cal seguir aquests pasos :

• Primer de tot crear una carpeta per arxivar tot el material que volem utilitzar en el vídeo.
• Segon crear un guió del que passarà en cada moment, temps i durada, quin tipus de recurs (fotos, vídeo,etc.) tenim per ficar aquesta informació, afegir veu o frase sota la nostra foto,etc.

Una vegada ja hem creat la carpeta i tenim el guió del que volem fer, ja podem començar la creació del nostre vídeo. Movie Maker et permet mitjançant imatges fixes i fragments de vídeos crear un únic vídeo unint aquests recursos entre si. Cada moment que nosaltres veiem és un fotograma. Per fer més atractiu el vídeo podem afegir transicions quan canviem de fotograma o animacions per donar-li moviment a les imatges fixes. 

Podem dividir el vídeo en tants fragments com necessitem i podríem anar intercalant diferents recursos. Per silenciar fragments de vídeos que hem afegit, anem a eines de vídeo i treiem el volum. També podem incorporar música de fons, per fer-ho cliquem a eines de música i fiquem la música que vulguem tot i que també podem dividir la música per introduir la nostra veu i només caldria baixar el volum en aquell punt. ( això d'introduir una veu en mig d'una melodia o cançó també ho podríem fer amb l'audacity)

Si no hem acabat el vídeo i el volem desar per continuar treballant en ell, hem de guardar-lo com a projecte però al finalitzar-lo podem guardar-lo com un vídeo i es podrà visionar des de qualsevol ordinador amb un doble click.

La pràctica d'avui consisteix en crear un vídeo sobre la Setmana d'Activitats Extraordinàries (SAE). Realment m'he adonat que crear un vídeo és molt més fàcil del que m'imaginava i sobretot és molt divertit ja que pots anar jugant amb la música al mateix temps que jugues amb les imatges. Com a futurs mestres es converteix en una eina imprescindible ja que de vegades ens ajuntem amb grans quantitats de fotografies de les colònies, excursions, activitats dintre l'aula i amb el movie maker podem fer un bon muntatge per tal d'introduir-les d'una manera divertida. Sobre la SAE que sens dubte les activitats que més m'han agradat i he gaudit com una nena petita ha estat en el circuit de cordes de Naturpark i en el concert de Com Sona? Espero que os hagi agradat el meu vídeo.


Imatge extreta de Google

Les imatges utilitzades al vídeo són fetes per mi o alguna companya de la Universitat i algunes són extretes de Google

PREZI

Prezi és una aplicació de presentació online que utilitza un lienzo enlloc de  les diapositives tradicionals, com és el cas del Powerpoint. Els textos, les imatges, vídeos i altres objectes de presentació es col·loquen emmarcats sobre aquest lienzo. 


Aquesta aplicació permet als usuaris crear una presentació no lineal amb diferents connexions i poden fer zoom a les parts que vol enfocar. Una vegada esta complet el lienzo podem definir el ordre de la presentació creant un camí fent clic sobre els objectes o els marcs. 


La presentació final és pot reproduir des del mateix navegador, tot i que també et permet descarregar l'arxiu per tal de poder reproduir-lo sense internet. Prezi disposa d'una llicència especial per estudiants i educadors.


Aquí os adjunto un tutorial de 15 minuts de com funciona el Prezi:

Tutorial Prezi en español, aprender a utilizarlo en 15 minutos (academia Prezi) on Prezi

La pràctica d'avui consisteix en crear el nostre primer prezi fent  una recepta d'una truita de patates o d'una amanida. En el meu cas he escollit la truita de patates.

Prezi era totalment desconegut per mi i en primer moment no sabia ben bé com funcionava, "se'm resistia bastant" i no m'acabava de fer el pes. Però degut a lo cabuda que sóc quan no em surt bé alguna cosa vaig començar a mirar tutorials i anar practicant i ara m'encanta! És una manera de fer una presentació relacionant totes les idees com tu vulguis sense haver de fer un hipervincle a una altre diapositiva. Crec que ens serà molt útil ja no  només en un futur com a mestres, per tal d'exposar una activitat, sinó també ens serà molt útil a l'hora de fer treballs per la Universitat, de fet ja ho hem fet estem utilitzant el Prezi per el treball de "Les Adopcions i la Homosexualitat"  Territori/Identitat. 


Imatges extretes de Google

Twitter

Twitter és una xarxa social basada en el microblogging creada a California per Jack Dorsey. 


Aquesta xarxa permet als seus usuaris enviar i rebre missatges d'una longitud màxima de 140 caràcters, anomenats tweets. Aquestes notificacions surten en la pàgina inicial o en el perfil de l'usuari. L'usuari original pot escollir que aquests missatges siguin públics  per tots els membres de twitter ( que és l'opció per defecte) o que siguin privats i que només un cercle de contactes expecífics puguin veure'ls. 


A diferència d'altres xarxes socials,  el twitter podem seguir a qui nosaltres vulguem sense que ell ens accepti. Ja que normalment es penja només informació que vulguem fer pública i no pas personal com seria el cas de Facebook. Per tant, els contactes de twitter es divideixen en seguidors (followers) i els que tu segueixes (following).


Twitter introdueix un nou canal de comunicació i un nou llenguatge amb @, # i RT:


@ : és el símbol més utilitzat, es col·loca abans del nom del usuari.


 # : el Hash Tag "almohadilla" s'utilitza per etiquetar els tweets que tracten sobre temes específics i d'aquesta manera facilita la cerca en Twitter. 


RT: el Retweet són una forma de republicar un Tweet d'algun dels usuaris que consideres interessant. Existeix dues maneres per fer un retweet però la més utilitzada és : RT + @UsuariEmisor + Tweet interessant


La pràctica d'avui és en grup i consisteix en fer un seguiment en aquesta xarxa social d'algun usuari, el que nosaltres vulguem. Aquesta pràctica la trobareu més endavant en la entrada "seguiment twitter".


Twitter és una eina que ens pot ser molt útil ja que no és com el Facebook on només interactues amb un cercle d'amistats en concret i on es sol tractar temàtiques més personals, sinó que en twitter pots rebre informació d'arreu el món. És un bon mitjà de comunicació per tal de rebre noticies, ja que quan hi ha algun tema de gran importància com un problema social o simplement un tema que atrau a molts usuaris, per exemple barça-madrid, és encara més fàcil de trobar els tweets que tractin aquest tema. 


A part de per estar al dia sobre el que succeeix arreu del món, twitter és molt interessant ja que et permet compartir la teva opinió i llegir altres comentaris de la resta d'usuaris. I com a futurs mestres ens pot ser molt útil per tal d'estar al corrent en actualitat encara que també per fer comunicacions sobre el centre, per exemple, quan serà la jornada de portes obertes, el període d'inscripció, etc.


Imatges extretes de Google

Audacity i Goear

L'Audacity és un programa d'edició d'àudio que podem descarregar gratuïtament d'internet que ens permet enregistrar i editar sons, podrem treballar amb diverses pistes, de manera que podrem barrejar diferents elements com música, silencis i la nostra veu.


També permet reduir el soroll d'un enregistrament, eliminar, retallar, copiar o enganxar fragments, amplificar o reduir volum, etc.

Les pistes que editem són projecte i podrem desar-lo amb totes les pistes per tal de poder seguir treballant en una altra sessió així com també exportar totes o algunes de les pistes a diversos formats com WAV, MP3,etc.


Una vegada exportada la pista no es pot modificar, només es pot reproduir.

Avui hem fet una pràctica de editar una cançó i introduïr una veu. Primer de tot hem obert el programa Audacity: Inicio > Tots els programes > Audacity.


Una vegada obert la aplicació, anem "Archivo" > Abrir i seleccionem una cançó del nostre ordinador, en aquest cas he escollit la cançó "cumpleaños feliz" del grup Parchís.


Una vegada hem obert la cançó, aquest programa dibuixa les ones sonores  que són amb les que jugarem a l'hora de editar. En  la nostra pràctica hem volgut reduir el volum del centre la cançó aproximadament ( però és indiferent s'utilitza el fragment desitjat per treballar ) que és on hem introduït la nostra veu, simulant un programa de radio.


Hem reduït el volum de la cançó amb "la herramienta envolvente" que és la línia horitzontal de color blau amb un triangle a cada costat, que serveix per anar marcant exactament l'amplitud de l'ona en tot moment per tal de anar marcant l'entrada i la sortida.Una vegada hem reduït el volum en la part central d ela cançó hem gravat en una altra pista la veu i finalment hem fet coincidir la veu en el fragment que havíem reduït el volum. I exportar-lo com hem indicat anteriorment en format MP3.


Finalment hem de penjar aquest arxiu MP3 a un servidor web que ens permeti penjar el àudio i generar un codi embed com per exemple Goear. Una vegada tenim el codi embeed el enganxem en el nostre blog per tal de que es pugui reproduir directament des d'aquest.







Audacity ja era un programa conegut per mi, ja que al treballar en un gimnàs he hagut de retallar més d'una vegada les cançons quan s'aproximaven els festivals degut al temps limitat que tenim al fer les exhibicions. Però desconeixia per complert el Goear que ens permet penjar aquestes cançons en una pàgina web per exemple en el blog.


Les imatges són extretes de Google

Digitalització

El procés de digitalització consisteix en convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador.

La informació és un element intel·lectual, és a dir, depèn de la captació i la interpretació humana. Per tant, per transmetre, processar o emmagatzemar aquesta informació cal codificar-la. La codificació consisteix en convertir la informació en una seqüència de només "0" i "1", mitjançant el sistema binari. I aquesta codificació de la informació en dígits s'anomena digitalització. Però per tal de que nosaltres puguem utilitzar aquesta informació cal uns enginys anomenats microprocessadors que són els encarregats de convertir una seqüència de dígits en text, so, imatge, etc i al contrari.

La digitalització ens permet el fet de rebre informació via internet o altres mètodes de comunicació, com la televisió, la radio, etc, i és molt important ja que aquesta informació és pot reproduir sense cap pèrdua de qualitat i  podem emmagatzemar la informació, fotografies, cançons,vídeos, etc ocupant un espai mínim. I com els arxius són seqüències numèriques són molt fàcils de manipular,  "re-calcular". Tota la informació (text, imatge, so, vídeo) la podem utilitzar amb la mateixa eina, l'ordinador, i això ens permet parlar de multimèdia, interactivitat i la hipertextualitat.

Conceptes bàsics d'imatge dígital

• Gràndaria: Fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i es mesura multiplicant la quantitat de píxels horitzontals per la quantitat de píxels verticals.
• Pes:  Fa referència al que ocupa la imatge en memòria i es mesura en Bytes o els seus múltiples.
• Profunditat de color: Fa referència al màxim  nombre  de colors que pot arribar a tenir la imatge.
• Resolució: Fa referència a la relació entre el nombre de píxels  i l'espai que ocupa.

La valoració d'avui és més aviat una reflexió de que no ens imaginem tot el que comporta el fer una fotografia, escriure en el ordinador, mirar un vídeo, etc. que amb un simple "clic" ho tenim tot fet i és molt interessant que tota aquesta informació, els sons, els colors, les formes, TOT , en realitat esta codificat amb només "0" i "1".

GIMP

La GNU Image Manipulation Program, és a dir GIMP, és un programa d'edició d'imatges digitals, tant de dibuixos com de fotografies. Es tracta d'un programa lliure i gratuït.
La primera versió de GIMP es va desenvolupar inicialment en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. Però ara també s'utilitza per altres sistemes operatius, fent-lo el programa de manipulació de gràfics disponible en més sistemes operatius. GIMP va ser desenvolupat com una eina lliure per treballar amb imatges i s'ha convertit en una alternativa lliure, eficaç, potent i ràpida del Photoshop.


GIMP llegeix i escriu la majoria de formats de fitxes gràfics com jpg, gif, png, pcx, tiff, i els del Photoshop, a més de tenir el seu propi format d'emmagatzematge de fitxers, xcf. També és capaç d'importar fitxers en pdf i també imatges vectorials en format svg. 


Posseeix  diferents eines de selecció, tisores intel·ligents, eines per pintar, per corregir petits defectes,  per manipular el text, eines de manipulació de colors, ombres, etc. Aquí os explicaré les més utilitzades: 


El rectangle i el cercle són per seleccionar igual que la corda però a diferència del rectangle i el cercle amb la corda marques exactament la forma del tu  vols seleccionar. 
L'eina que és un goter serveix per agafar una mostra de color, desprès hi ha una altre de clonat que serveix per agafar una mostra del paisatge per tal d'eliminar o uniformar una part de la fotografia.També trobem una eina amb una utilitat molt semblant a l'anterior que és una creu com si fossin dues tirites que serveix per tapar imperfeccions.
Desprès trobem les altres eines que són iguals a les del programa Paint, com per exemple la goma, el pinzell, el cubell de pintura, etc.




Per veure bé la utilitat d'aquest programa i tot el que podem fer amb ell, aquí os deixo una mostra de la pràctica realitzada avui a la classe:


1. Fotografia Original

Original

Aquesta imatge que trobem a l'esquerra de la pantalla es tracta de la fotografia original, on es veu un seguit de banus de diferents colors, sobre la qual efectuarem la primera pràctica detallant els canvis. Per tal de pujar-la en el blog hem hagut de reduir les dimensions de la fotografia, per fer-ho cliquem a imatge, escalar i posem 400 px.

Retallada

2. Fotografia Retallada
El primer procés que hem realitzat ha estat retallar una part de la fotografia original dels banus. 
Seleccionant la part desitjada de la fotografia inicial amb una eina de selecció, pots escollir qualsevol de les de selecció , per fer aquesta pràctica es va utilitzar l'eina en forma de rectangle.

Eliminació d'un banu

3. Eliminació d'un banu

Tot seguit hem fet una altre pràtica, l'eliminació d'un banu. 
Per tal d'aconseguir-ho hem utilitzat l'eina de clonat, hem agafat una mostra del fons blanc sobre el qual estan col·locats els banus i amb molta cura hem anat esborrant el banus que volíem eliminar. ( en aquest cas és un banus però podria ser qualsevol part de la fotografia i qualsevol objecte no desitjat) 

Original

4. Original


A la dreta trobem una altre fotografia a la qual realitzarem una segona pràctica. 
Al igual que en  la primera pràctica per tal de pujar la fotografia del nen al blog cliquem a imatge, escalar i seleccionem 400 px.

Retocada

5. Retocada
A la  fotografia de l'esquerra es tracta d'una fotografia en blanc i negre exceptuant el barret que segueix estant en color.

Això ho fem utilitzant l'eina de selecció lliure, que és una corda, i anar delimitant la forma del barret. Una vegada queda seleccionat el barret, cliquem ha invertir i veurem que els puntets que delimiten el barret estan quiets i els de la fotografia sencera en moviment això vol dir que està seleccionat tota la imatge menys el barret del nen. Tot seguit anem a imatge i cliquem desaturar el color i d'aquesta manera aconseguirem que la imatge estigui en blanc i negre menys el barret ( la zona seleccionada ).

Bé doncs, per tal de deixar ben clars els aspectes de com funciona el programa GIMP explicats en aquesta entrada os adjunto un video titulat "Aprendre a editar en GIMP" espero que os sigui de gran ajuda.

Per tal de finalitzar l'entrada d'avui, la meva reflexió és que aquest programa realment m'ha encantat perquè personalment m'agrada molt el món de la fotografia, tot ique no ser cap professional, però a més pot ser molt útil en la  nostra futura professió, ser mestres,  ja que dins l'escola es fan fotografies i amb aquest programa no només pots corregir imperfeccions sinó que es pot jugar amb els colors de les fotografies, fer un muntatge, un colaix, que són molt útils per tal de resumir una excursió, unes colònies o una activitat en concret. Per entendre que és el que fa l'ordinador quan nosaltres li ordenem fer un canvi de mida, un canvi de color, etc en la següent entrada, os explicaré en que consisteix la digitalització.

Imatge extreta de Google

Les imatges de la pràctica són extretes de una carpeta del blink.

Entorn sonor

Pel Seminari ens van demanar que un dia qualsevol de la nostra setmana fossim conscients de tots els sorolls que ens envolten i/o provoquem parant molta atenció aquests per tal de comprovar la quantitat de soroll que ens envolta diàriament. Doncs aquí os detallo els sorolls que sento durant un dia dintre la meva rutina al llarg de tota la setmana. El meu dia comença a les 6:30 del matí quan sona el despertador  amb la meva cançó preferida:  "Unwritten" de la Natasha  Bedingfield , cançó que sortia en l'anunci de pelo pantene: 

 Tot seguit de sentir el despertador sento diferents sons:

• Badallar i estirar-me
• D'un gran bot salto del llit i em posu les sabatilles ( s'escolten les sabatilles mentre camino direcció al lavabo)
• Arribo al lavabo i obro el llum tot sentint el soroll de l'interruptor
• Soroll al fer pipi  i més tard la cadena
• Obro l'aixeta i s'escolta com corra l'aigua  i el soroll del raspall al rentar-me les dents
• Em trec el pijama, el so de la porta del armari i obro els calaixos.
• Pentinar-me
• Mentre jo em pentino la mama aprofita per fer-se un tallat i s'escolta la cafetera 
• Al sortir de casa i el soroll de tancar la porta 
• L'ascensor de casa i vaig al carrer direcció el metro
• Una vegada estic a la pardaa de metro s'escolten els meus peus baixant ràpid les escales del metro
• Més tard la validació del tíquet
• Pujo a l'ascensor del metro ( a andanes, a los andenes, to the platforms)
• Una vegda dintre del metro el pi-pi-pi-pi de les portes al obrir i tancar en cada parada.
• Anunciament de les pròximes parades
• La gent al voltant ( una parella de noies joves van parlant sobre la gran festa del cap de setmana, el noi del costat jugant amb la goma de la carpeta UB, també escolto a una mare explicant-li al nen que té l'ermorçar i el berenar a la motxilla)
• Arribo als Ferrocarrils i em trobo el senyor que va dient: "hola bon dia, passin fins al fons de l'andana no s'aturin!!" Amb aquella veu tant desagradable.
• Dintre el vagó dels ferrocarrils m'he trobat una amiga meva que estudia a la Salle i hem estat xerrant i rient i nosaltres mateixes erem les que provocavem el soroll.
• al desperdir-nos s'escolten els dos petons ( muack, muacks!)
• Una vegada he arribat la universitat s'escolta : les classes, desprès cafeteria, etc.
• Una vegada ja s'han acabat les classes a la universitat torna a començar els sorolls explicats anteriorment però ara primer els ferocarrils i desprès el metro
• Al arribar a la porteria de casa obro el bolso per buscar les claus de casa que són molt fàcils de trobar ja que porto molts clauers i fan soroll de seguida.
• Al entrar per la porta de casa el priemr que escolto és el meu pare saludant-me
• a la cuina s'escolta el xup-xup de la pasta mentre bulleix
• Parar la taula, s'escolten els gots, el microones, les noticies a la televisió.
• Una vegada hem acabat de dinar marxo a la meva habitació i sento el so al encendre l'ordinador, les tecles, etc.
• les llibretes  
• En el gimnàs on treballo s'escolten: les màquines, les peses, els peques cridant, les obres del carrer,etc.
• Desprès tot sgeuit del gimnàs entro a l'autoescola on en el pis de dalt fan molt de soroll s'escolten com mouen els mobles constantment.
• Per fi al acabar l'autoecsola vaig directa a casa sopem en família i al fer-se de nit tanco el llum i l'ordinador i tota la meva habitació queda en un silencia absolut que es trenca de matinada en quant la veïna de dalt comença la seva festa particular.

Desprès de fer aquetsa pràctica te n'adones que realment, tot i que a alguns d'aquests sorolls ja ens hi hem a costumat i no esl sentim, estem envoltats constantment a sorolls i que molts d'ells els podriem evitar fins i tot nosaltres mateixos.

Cultura Lliure

                      


La entrada d’avui és sobre les llicències Creative Commons (CC).

Creative Commons és una organització que  vol ajudar als artistes a compartir les seves creacions i escollir lliurement quins drets de propietat intel·lectual vol exercir sobre aquestes, i al mateix temps poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades ocasions. 

• Reconeixement : En qualsevol utilitat de l'obra autoritzada per la llicència caldrà mencionar qui és l'autor.
• No Comercial: Podrà ser utilitzat exclusivament per usos no comercials.

• Sense Obres Derivades: No permet la transformació de l'obra per crear una obra derivada.

• Compartir Igual: Autoritza la creació d'obres derivades sempre que es mantingui la mateixa llicència que l'original al ser divulgades.

Amb aquestes quatre condicions podem trobar un total de 6 llicències Creative Commons diferents:

• Reconeixement (by): Es permet qualsevol ús de l'obra, incloent una finalitat comercial, creació d'obres derivades i la seva distribució sense restriccions.
• Reconeixement - No Comercial (by-nc): Es permet la creació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial ni tampoc de l'original. 
• Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les obres derivades, la distribució d'aquestes s'ha de fer amb  una llicència igual a la que regula l'original.
• Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet l'ús comercial de l'original ni la creació d'obres derivades.
• Reconeixement - Compartir Igual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució d'aquestes s'ha de fer amb una llicència igual a l'original.
• Reconeixement - Sense Obra Derivada (by- nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la creació d'obres derivades.

Obtenció d'una llicència Creative Common:

Diferents maneres d'expressar les llicències :

• Commons Deed: és un resum del text legal amb les icones corresponents.
• Legal Code: és el text legal complert .
• Digital Code: és el codi digital que pot ser llegit per una màquina.

Per finalitzar la entrada d’avui dir que és molt important tenir present aquestes llicències a l’hora de publicar qualsevol cosa en Internet, i sobrteot si descarreguem alguna cosa i desprès volem fer-ne ús.

Interactivitat

Aquest vídeo l'extret de la pàgina web : http://www.edu3.cat/ ens parla sobre la interactivitat, la relació que té una persona amb l'ordinador.

En els seus inicis, els ordinadors eren màquines utilitzades exclusivament per fer càlculs, però al llarg dels anys van esdevenir màquines per poder comunicar-nos.

A mitjans del segle XX, el enginyer i científic nord-americà, Vannevar Bush, va proposar un nou model per millorar la comunicació científica. Bush deia que calia operar com ho fa la ment humana, mitjançant associació d'idees. Però, aquesta idea era impossible fer-la realitat degut a la tecnologia de l'època. Amb el temps, aquesta tecnologia va anar avançant i els ordinadors ja treballaven amb textos, sons i imatges. Un altre nord-americà, el filòsof i sociòleg Ted Nelson, va elaborar el projecte "Xanadu", que ha passat a la història ja que era una xarxa semblant al internet, però inventada trenta anys abans. "Xanadu" tampoc es va poder fer realitat, però va donar lloc a diverses innovacions:

• Hipertext : és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de relacionar fàcilment un text amb altres textos diferents per mitjà de paraules claus, enllaços.
• Hipermèdia : és el mateix concepte que hipertext, però en lloc de relacionar, mitjançant enllaços, informació escrita en textos, inclou també imatges, sons, vídeos, etc.
• Hipervíncle: relació entre dues pàgines webs.

Tot plegat té forma de xarxa que es relaciona i es pot connectar amb altres xarxes. Douglas Engelbart, juntament amb un equip d'investigadors, va fer una sèrie d'invents crucials com el ratolí (dispositiu que permet una comunicació interactiva amb l'ordinador). 

Durant la dècada del 1990 van aparèixer els primers programes interactius en CD-ROM ( suport capaç d'emmagatzemar una gran quantitat d'imatges i músiques.) Els programes interactius que van tenir més èxit van ser els videojocs, en pocs anys es van convertir en un entreteniment de gran consum. La interactivitat ha augmentat amb la xarxa d'internet, es pot realitzar amb altres persones intercanviant missatges, treballant en grup, etc. aquesta interacció amb els ordinador té aplicacions lúdiques, educatives, socials i comercials. Els elements gràfics que fan possible aquesta interacció que existeix entre l'ordinador i la persona s'anomena interfície. I està formada per el Software i el Hardware.

• Software : és l'equipació d'un sistema informàtic, és a dir, els programes.
• Hardware : és el conjunt dels elements físics i perifèrics que formen el ordinador. Exemple: impresora, altaveus, micròfon, etc.

Per acabar aquesta entrada m'agradaria fer una petita reflexió i sobretot destacar que el tema de la tecnologia està en continu desenvolupament, acabarem per poder fer de tot amb un ordinador i encara es veura més la diferència entre la seva funcionalitat dels seus inicis i  l'actual. 

Google Docs: Treball col·laboratiu.

Organització del treball en grup


Trobem diverses maneres d'organització pels treballs en grup:

• La Sumativa que és la més utilitzada, consisteix en fragmentar el treball i repartir les tasques entre tots els components del grup, no interactuen entre si els alumnes. I conseqüentment el resultat final és un sumatori de les diverses aportacions, per tant no és homogeni. Però aquesta tècnica comporta diversos problemes, entre altres,  l'estudiant només coneix la seva part en profunditat, té una visió parcial del tema. Això implica que un cop acabat el treball ens queda un sentiment d'insatisfacció, una sensació de que es podria haver aprés més.

• La col·laborativa, en canvi, hi ha interaccions constants i es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta. Finalment la sensació que ens queda és d'enriquiment personal i d'aprenentatge compartit.

Les TIC faciliten aquesta interacció entre els components del grup, ja que ens permeten crear documents, amb el Google Docs, que podran ser compartits entre els alumnes. Google Docs es tracta d'un servei gratuït, al qual accedim mitjançant un compte de Gmail, que ens permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. El gran avantatge de Google Docs és que tots els components del grup poden treballar a l'hora mentre el servidor automàticament va guardant per tal de no perdre els documents.

Aquí us enllaço un vídeo de com funciona el Google Docs.

Aquesta aplicació del Google era completament desconeguda per mi i realment m'ha sorprès cap a bé, ja que el fet de fer treballs en grup comporta moltes vegades problemes per poder juntar-se tot el grup per fer una posada en comú del treball. Per tant, és una gran solució per aquesta dificultat, tant comú entre els alumnes de no trobar dia o moment per quedar. D'aquesta manera cadascú treballa des de casa seva però de forma col·lectiva i col·laborativa. 

Innovacions a les aules: l'ús del Power Point

En l'àmbit de l'educació l'ús de recursos tecnològics per realitzar una transmissió de continguts a un col·lectiu s'ha convertit en una pràctica habitual.

En els seus inicis, els mestres o les persones encarregades de transmetre informació ho feien mitjançant pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. però des de fa uns anys s'ha afegit la utilització de programes de presentacions com és el cas de "Microsoft Power Point" . Hem de saber que existeixen diversos programes per crear presentacions com per exemple: 

• El Microsoft Power Point  és el més conegut i utilitzat ja que és el que dóna més possibilitats creatives i multimèdies.
•  L'Impress, que és una alternativa de molta qualitat, lliure i gratuïta. 
• El Google Docs que també ens permet crear presentacions online i tot i que no té els mateixos recursos que els dos anteriors és de gran utilitat ja que es pot crear una presentació de manera col·lectiva.
• El Slide Share o Slideboom  és un programa online que permet publicar les presentacions fetes en Power Point.

Tots aquests programes de presentacions tenen uns elements en comú:

• Presentació: és el conjunt d'aquestes diapositives.
• Diapositives: són el nucli dels programes de creació de presentacions.
• Objectes: són els textos, vídeos, imatges, etc. que col·loquem en les diapositives.
• Transicions: són l'efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives.
• Animacions: són l'efecte visual i /o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida dins la diapositiva.
• Accions: són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre un objecte.

Com utilitzar les presentacions a l'educació.

En Jordi Simón i Llovet parla de com fer un bon ús del Power Point en el següent article : Un bon ús de les presentacions.

És en aquest article on ens explica que són les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, les "TIC", i que lis ha donat una nova forma i les han presentat d'una manera diferent. Tothom trobava inadequat, malgrat en els inicis semblés innovador, que un professional de l'educació fes un abús de grans extensions de textos i que es convertís en una lectura amb algun comentari d'interès.

Aquest vídeo és un clar exemple de com NO s'ha d'utilitzar el Power Point. 

Els avantatges i els inconvenients 

Avantatges

• L'alumne sempre té en la pantalla una guia del que s'està dient, dels termes claus o de l'esquema...
• Permet incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més entenedora la matèria.
• Podem inserir tota mena d'element multimèdies.
• L'alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes per tal de deixar més clars els continguts.

Inconvenients

• Massa informació i no es pot llegir amb claredat.
• L'orador no explica o relata simplement es limita a llegir la pantalla.
• Abús d'elements multimèdials.
• Una mala il·luminació que pot cansar als alumnes.
• Abús d'efectes d'animació, ja que pot distreure l'atenció del alumne.
• La incorporació de continguts amb falsa creença els quals els alumnes assimilen ràpid.
• L'alumne no escolta al orador només llegeix.

Ús creatiu del Power Point

• Treballem en espais i moments que van més enllà de la situació de classe formal.
• Cerquem i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne.
• Incorporació d'elements propis del llenguatge audiovisual 
• Flexibilitat dintre del discurs de l'educador.
• Facilitar la creació i l'aprenentatge cooperatiu.
• Proporcionar estructuració, síntesi i la reflexió dels continguts.
• No limitar l'ús del PowerPoint

Personalment trobo que és una bona manera de treballar la matèria, fent així les classes molt més fàcils i més entretingudes pel infant o alumne. Sens dubte, es tracta d'un recurs molt útil si els saps fer servir i donar-li un bon ús. Per acabar os adjunto una demostració de com crear una presentació bàsica en PowerPoint d'una manera ràpida.