Twitter

Twitter és una xarxa social basada en el microblogging creada a California per Jack Dorsey. 


Aquesta xarxa permet als seus usuaris enviar i rebre missatges d'una longitud màxima de 140 caràcters, anomenats tweets. Aquestes notificacions surten en la pàgina inicial o en el perfil de l'usuari. L'usuari original pot escollir que aquests missatges siguin públics  per tots els membres de twitter ( que és l'opció per defecte) o que siguin privats i que només un cercle de contactes expecífics puguin veure'ls. 


A diferència d'altres xarxes socials,  el twitter podem seguir a qui nosaltres vulguem sense que ell ens accepti. Ja que normalment es penja només informació que vulguem fer pública i no pas personal com seria el cas de Facebook. Per tant, els contactes de twitter es divideixen en seguidors (followers) i els que tu segueixes (following).


Twitter introdueix un nou canal de comunicació i un nou llenguatge amb @, # i RT:


@ : és el símbol més utilitzat, es col·loca abans del nom del usuari.


 # : el Hash Tag "almohadilla" s'utilitza per etiquetar els tweets que tracten sobre temes específics i d'aquesta manera facilita la cerca en Twitter. 


RT: el Retweet són una forma de republicar un Tweet d'algun dels usuaris que consideres interessant. Existeix dues maneres per fer un retweet però la més utilitzada és : RT + @UsuariEmisor + Tweet interessant


La pràctica d'avui és en grup i consisteix en fer un seguiment en aquesta xarxa social d'algun usuari, el que nosaltres vulguem. Aquesta pràctica la trobareu més endavant en la entrada "seguiment twitter".


Twitter és una eina que ens pot ser molt útil ja que no és com el Facebook on només interactues amb un cercle d'amistats en concret i on es sol tractar temàtiques més personals, sinó que en twitter pots rebre informació d'arreu el món. És un bon mitjà de comunicació per tal de rebre noticies, ja que quan hi ha algun tema de gran importància com un problema social o simplement un tema que atrau a molts usuaris, per exemple barça-madrid, és encara més fàcil de trobar els tweets que tractin aquest tema. 


A part de per estar al dia sobre el que succeeix arreu del món, twitter és molt interessant ja que et permet compartir la teva opinió i llegir altres comentaris de la resta d'usuaris. I com a futurs mestres ens pot ser molt útil per tal d'estar al corrent en actualitat encara que també per fer comunicacions sobre el centre, per exemple, quan serà la jornada de portes obertes, el període d'inscripció, etc.


Imatges extretes de Google

Audacity i Goear

L'Audacity és un programa d'edició d'àudio que podem descarregar gratuïtament d'internet que ens permet enregistrar i editar sons, podrem treballar amb diverses pistes, de manera que podrem barrejar diferents elements com música, silencis i la nostra veu.


També permet reduir el soroll d'un enregistrament, eliminar, retallar, copiar o enganxar fragments, amplificar o reduir volum, etc.

Les pistes que editem són projecte i podrem desar-lo amb totes les pistes per tal de poder seguir treballant en una altra sessió així com també exportar totes o algunes de les pistes a diversos formats com WAV, MP3,etc.


Una vegada exportada la pista no es pot modificar, només es pot reproduir.

Avui hem fet una pràctica de editar una cançó i introduïr una veu. Primer de tot hem obert el programa Audacity: Inicio > Tots els programes > Audacity.


Una vegada obert la aplicació, anem "Archivo" > Abrir i seleccionem una cançó del nostre ordinador, en aquest cas he escollit la cançó "cumpleaños feliz" del grup Parchís.


Una vegada hem obert la cançó, aquest programa dibuixa les ones sonores  que són amb les que jugarem a l'hora de editar. En  la nostra pràctica hem volgut reduir el volum del centre la cançó aproximadament ( però és indiferent s'utilitza el fragment desitjat per treballar ) que és on hem introduït la nostra veu, simulant un programa de radio.


Hem reduït el volum de la cançó amb "la herramienta envolvente" que és la línia horitzontal de color blau amb un triangle a cada costat, que serveix per anar marcant exactament l'amplitud de l'ona en tot moment per tal de anar marcant l'entrada i la sortida.Una vegada hem reduït el volum en la part central d ela cançó hem gravat en una altra pista la veu i finalment hem fet coincidir la veu en el fragment que havíem reduït el volum. I exportar-lo com hem indicat anteriorment en format MP3.


Finalment hem de penjar aquest arxiu MP3 a un servidor web que ens permeti penjar el àudio i generar un codi embed com per exemple Goear. Una vegada tenim el codi embeed el enganxem en el nostre blog per tal de que es pugui reproduir directament des d'aquest.







Audacity ja era un programa conegut per mi, ja que al treballar en un gimnàs he hagut de retallar més d'una vegada les cançons quan s'aproximaven els festivals degut al temps limitat que tenim al fer les exhibicions. Però desconeixia per complert el Goear que ens permet penjar aquestes cançons en una pàgina web per exemple en el blog.


Les imatges són extretes de Google

Digitalització

El procés de digitalització consisteix en convertir la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador.

La informació és un element intel·lectual, és a dir, depèn de la captació i la interpretació humana. Per tant, per transmetre, processar o emmagatzemar aquesta informació cal codificar-la. La codificació consisteix en convertir la informació en una seqüència de només "0" i "1", mitjançant el sistema binari. I aquesta codificació de la informació en dígits s'anomena digitalització. Però per tal de que nosaltres puguem utilitzar aquesta informació cal uns enginys anomenats microprocessadors que són els encarregats de convertir una seqüència de dígits en text, so, imatge, etc i al contrari.

La digitalització ens permet el fet de rebre informació via internet o altres mètodes de comunicació, com la televisió, la radio, etc, i és molt important ja que aquesta informació és pot reproduir sense cap pèrdua de qualitat i  podem emmagatzemar la informació, fotografies, cançons,vídeos, etc ocupant un espai mínim. I com els arxius són seqüències numèriques són molt fàcils de manipular,  "re-calcular". Tota la informació (text, imatge, so, vídeo) la podem utilitzar amb la mateixa eina, l'ordinador, i això ens permet parlar de multimèdia, interactivitat i la hipertextualitat.

Conceptes bàsics d'imatge dígital

• Gràndaria: Fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i es mesura multiplicant la quantitat de píxels horitzontals per la quantitat de píxels verticals.
• Pes:  Fa referència al que ocupa la imatge en memòria i es mesura en Bytes o els seus múltiples.
• Profunditat de color: Fa referència al màxim  nombre  de colors que pot arribar a tenir la imatge.
• Resolució: Fa referència a la relació entre el nombre de píxels  i l'espai que ocupa.

La valoració d'avui és més aviat una reflexió de que no ens imaginem tot el que comporta el fer una fotografia, escriure en el ordinador, mirar un vídeo, etc. que amb un simple "clic" ho tenim tot fet i és molt interessant que tota aquesta informació, els sons, els colors, les formes, TOT , en realitat esta codificat amb només "0" i "1".

GIMP

La GNU Image Manipulation Program, és a dir GIMP, és un programa d'edició d'imatges digitals, tant de dibuixos com de fotografies. Es tracta d'un programa lliure i gratuït.
La primera versió de GIMP es va desenvolupar inicialment en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. Però ara també s'utilitza per altres sistemes operatius, fent-lo el programa de manipulació de gràfics disponible en més sistemes operatius. GIMP va ser desenvolupat com una eina lliure per treballar amb imatges i s'ha convertit en una alternativa lliure, eficaç, potent i ràpida del Photoshop.


GIMP llegeix i escriu la majoria de formats de fitxes gràfics com jpg, gif, png, pcx, tiff, i els del Photoshop, a més de tenir el seu propi format d'emmagatzematge de fitxers, xcf. També és capaç d'importar fitxers en pdf i també imatges vectorials en format svg. 


Posseeix  diferents eines de selecció, tisores intel·ligents, eines per pintar, per corregir petits defectes,  per manipular el text, eines de manipulació de colors, ombres, etc. Aquí os explicaré les més utilitzades: 


El rectangle i el cercle són per seleccionar igual que la corda però a diferència del rectangle i el cercle amb la corda marques exactament la forma del tu  vols seleccionar. 
L'eina que és un goter serveix per agafar una mostra de color, desprès hi ha una altre de clonat que serveix per agafar una mostra del paisatge per tal d'eliminar o uniformar una part de la fotografia.També trobem una eina amb una utilitat molt semblant a l'anterior que és una creu com si fossin dues tirites que serveix per tapar imperfeccions.
Desprès trobem les altres eines que són iguals a les del programa Paint, com per exemple la goma, el pinzell, el cubell de pintura, etc.




Per veure bé la utilitat d'aquest programa i tot el que podem fer amb ell, aquí os deixo una mostra de la pràctica realitzada avui a la classe:


1. Fotografia Original

Original

Aquesta imatge que trobem a l'esquerra de la pantalla es tracta de la fotografia original, on es veu un seguit de banus de diferents colors, sobre la qual efectuarem la primera pràctica detallant els canvis. Per tal de pujar-la en el blog hem hagut de reduir les dimensions de la fotografia, per fer-ho cliquem a imatge, escalar i posem 400 px.

Retallada

2. Fotografia Retallada
El primer procés que hem realitzat ha estat retallar una part de la fotografia original dels banus. 
Seleccionant la part desitjada de la fotografia inicial amb una eina de selecció, pots escollir qualsevol de les de selecció , per fer aquesta pràctica es va utilitzar l'eina en forma de rectangle.

Eliminació d'un banu

3. Eliminació d'un banu

Tot seguit hem fet una altre pràtica, l'eliminació d'un banu. 
Per tal d'aconseguir-ho hem utilitzat l'eina de clonat, hem agafat una mostra del fons blanc sobre el qual estan col·locats els banus i amb molta cura hem anat esborrant el banus que volíem eliminar. ( en aquest cas és un banus però podria ser qualsevol part de la fotografia i qualsevol objecte no desitjat) 

Original

4. Original


A la dreta trobem una altre fotografia a la qual realitzarem una segona pràctica. 
Al igual que en  la primera pràctica per tal de pujar la fotografia del nen al blog cliquem a imatge, escalar i seleccionem 400 px.

Retocada

5. Retocada
A la  fotografia de l'esquerra es tracta d'una fotografia en blanc i negre exceptuant el barret que segueix estant en color.

Això ho fem utilitzant l'eina de selecció lliure, que és una corda, i anar delimitant la forma del barret. Una vegada queda seleccionat el barret, cliquem ha invertir i veurem que els puntets que delimiten el barret estan quiets i els de la fotografia sencera en moviment això vol dir que està seleccionat tota la imatge menys el barret del nen. Tot seguit anem a imatge i cliquem desaturar el color i d'aquesta manera aconseguirem que la imatge estigui en blanc i negre menys el barret ( la zona seleccionada ).

Bé doncs, per tal de deixar ben clars els aspectes de com funciona el programa GIMP explicats en aquesta entrada os adjunto un video titulat "Aprendre a editar en GIMP" espero que os sigui de gran ajuda.

Per tal de finalitzar l'entrada d'avui, la meva reflexió és que aquest programa realment m'ha encantat perquè personalment m'agrada molt el món de la fotografia, tot ique no ser cap professional, però a més pot ser molt útil en la  nostra futura professió, ser mestres,  ja que dins l'escola es fan fotografies i amb aquest programa no només pots corregir imperfeccions sinó que es pot jugar amb els colors de les fotografies, fer un muntatge, un colaix, que són molt útils per tal de resumir una excursió, unes colònies o una activitat en concret. Per entendre que és el que fa l'ordinador quan nosaltres li ordenem fer un canvi de mida, un canvi de color, etc en la següent entrada, os explicaré en que consisteix la digitalització.

Imatge extreta de Google

Les imatges de la pràctica són extretes de una carpeta del blink.

Entorn sonor

Pel Seminari ens van demanar que un dia qualsevol de la nostra setmana fossim conscients de tots els sorolls que ens envolten i/o provoquem parant molta atenció aquests per tal de comprovar la quantitat de soroll que ens envolta diàriament. Doncs aquí os detallo els sorolls que sento durant un dia dintre la meva rutina al llarg de tota la setmana. El meu dia comença a les 6:30 del matí quan sona el despertador  amb la meva cançó preferida:  "Unwritten" de la Natasha  Bedingfield , cançó que sortia en l'anunci de pelo pantene: 

 Tot seguit de sentir el despertador sento diferents sons:

• Badallar i estirar-me
• D'un gran bot salto del llit i em posu les sabatilles ( s'escolten les sabatilles mentre camino direcció al lavabo)
• Arribo al lavabo i obro el llum tot sentint el soroll de l'interruptor
• Soroll al fer pipi  i més tard la cadena
• Obro l'aixeta i s'escolta com corra l'aigua  i el soroll del raspall al rentar-me les dents
• Em trec el pijama, el so de la porta del armari i obro els calaixos.
• Pentinar-me
• Mentre jo em pentino la mama aprofita per fer-se un tallat i s'escolta la cafetera 
• Al sortir de casa i el soroll de tancar la porta 
• L'ascensor de casa i vaig al carrer direcció el metro
• Una vegada estic a la pardaa de metro s'escolten els meus peus baixant ràpid les escales del metro
• Més tard la validació del tíquet
• Pujo a l'ascensor del metro ( a andanes, a los andenes, to the platforms)
• Una vegda dintre del metro el pi-pi-pi-pi de les portes al obrir i tancar en cada parada.
• Anunciament de les pròximes parades
• La gent al voltant ( una parella de noies joves van parlant sobre la gran festa del cap de setmana, el noi del costat jugant amb la goma de la carpeta UB, també escolto a una mare explicant-li al nen que té l'ermorçar i el berenar a la motxilla)
• Arribo als Ferrocarrils i em trobo el senyor que va dient: "hola bon dia, passin fins al fons de l'andana no s'aturin!!" Amb aquella veu tant desagradable.
• Dintre el vagó dels ferrocarrils m'he trobat una amiga meva que estudia a la Salle i hem estat xerrant i rient i nosaltres mateixes erem les que provocavem el soroll.
• al desperdir-nos s'escolten els dos petons ( muack, muacks!)
• Una vegada he arribat la universitat s'escolta : les classes, desprès cafeteria, etc.
• Una vegada ja s'han acabat les classes a la universitat torna a començar els sorolls explicats anteriorment però ara primer els ferocarrils i desprès el metro
• Al arribar a la porteria de casa obro el bolso per buscar les claus de casa que són molt fàcils de trobar ja que porto molts clauers i fan soroll de seguida.
• Al entrar per la porta de casa el priemr que escolto és el meu pare saludant-me
• a la cuina s'escolta el xup-xup de la pasta mentre bulleix
• Parar la taula, s'escolten els gots, el microones, les noticies a la televisió.
• Una vegada hem acabat de dinar marxo a la meva habitació i sento el so al encendre l'ordinador, les tecles, etc.
• les llibretes  
• En el gimnàs on treballo s'escolten: les màquines, les peses, els peques cridant, les obres del carrer,etc.
• Desprès tot sgeuit del gimnàs entro a l'autoescola on en el pis de dalt fan molt de soroll s'escolten com mouen els mobles constantment.
• Per fi al acabar l'autoecsola vaig directa a casa sopem en família i al fer-se de nit tanco el llum i l'ordinador i tota la meva habitació queda en un silencia absolut que es trenca de matinada en quant la veïna de dalt comença la seva festa particular.

Desprès de fer aquetsa pràctica te n'adones que realment, tot i que a alguns d'aquests sorolls ja ens hi hem a costumat i no esl sentim, estem envoltats constantment a sorolls i que molts d'ells els podriem evitar fins i tot nosaltres mateixos.

Cultura Lliure

                      


La entrada d’avui és sobre les llicències Creative Commons (CC).

Creative Commons és una organització que  vol ajudar als artistes a compartir les seves creacions i escollir lliurement quins drets de propietat intel·lectual vol exercir sobre aquestes, i al mateix temps poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades ocasions. 

• Reconeixement : En qualsevol utilitat de l'obra autoritzada per la llicència caldrà mencionar qui és l'autor.
• No Comercial: Podrà ser utilitzat exclusivament per usos no comercials.

• Sense Obres Derivades: No permet la transformació de l'obra per crear una obra derivada.

• Compartir Igual: Autoritza la creació d'obres derivades sempre que es mantingui la mateixa llicència que l'original al ser divulgades.

Amb aquestes quatre condicions podem trobar un total de 6 llicències Creative Commons diferents:

• Reconeixement (by): Es permet qualsevol ús de l'obra, incloent una finalitat comercial, creació d'obres derivades i la seva distribució sense restriccions.
• Reconeixement - No Comercial (by-nc): Es permet la creació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial ni tampoc de l'original. 
• Reconeixement - No Comercial - Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les obres derivades, la distribució d'aquestes s'ha de fer amb  una llicència igual a la que regula l'original.
• Reconeixement - No Comercial - Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet l'ús comercial de l'original ni la creació d'obres derivades.
• Reconeixement - Compartir Igual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució d'aquestes s'ha de fer amb una llicència igual a l'original.
• Reconeixement - Sense Obra Derivada (by- nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la creació d'obres derivades.

Obtenció d'una llicència Creative Common:

Diferents maneres d'expressar les llicències :

• Commons Deed: és un resum del text legal amb les icones corresponents.
• Legal Code: és el text legal complert .
• Digital Code: és el codi digital que pot ser llegit per una màquina.

Per finalitzar la entrada d’avui dir que és molt important tenir present aquestes llicències a l’hora de publicar qualsevol cosa en Internet, i sobrteot si descarreguem alguna cosa i desprès volem fer-ne ús.

Interactivitat

Aquest vídeo l'extret de la pàgina web : http://www.edu3.cat/ ens parla sobre la interactivitat, la relació que té una persona amb l'ordinador.

En els seus inicis, els ordinadors eren màquines utilitzades exclusivament per fer càlculs, però al llarg dels anys van esdevenir màquines per poder comunicar-nos.

A mitjans del segle XX, el enginyer i científic nord-americà, Vannevar Bush, va proposar un nou model per millorar la comunicació científica. Bush deia que calia operar com ho fa la ment humana, mitjançant associació d'idees. Però, aquesta idea era impossible fer-la realitat degut a la tecnologia de l'època. Amb el temps, aquesta tecnologia va anar avançant i els ordinadors ja treballaven amb textos, sons i imatges. Un altre nord-americà, el filòsof i sociòleg Ted Nelson, va elaborar el projecte "Xanadu", que ha passat a la història ja que era una xarxa semblant al internet, però inventada trenta anys abans. "Xanadu" tampoc es va poder fer realitat, però va donar lloc a diverses innovacions:

• Hipertext : és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de relacionar fàcilment un text amb altres textos diferents per mitjà de paraules claus, enllaços.
• Hipermèdia : és el mateix concepte que hipertext, però en lloc de relacionar, mitjançant enllaços, informació escrita en textos, inclou també imatges, sons, vídeos, etc.
• Hipervíncle: relació entre dues pàgines webs.

Tot plegat té forma de xarxa que es relaciona i es pot connectar amb altres xarxes. Douglas Engelbart, juntament amb un equip d'investigadors, va fer una sèrie d'invents crucials com el ratolí (dispositiu que permet una comunicació interactiva amb l'ordinador). 

Durant la dècada del 1990 van aparèixer els primers programes interactius en CD-ROM ( suport capaç d'emmagatzemar una gran quantitat d'imatges i músiques.) Els programes interactius que van tenir més èxit van ser els videojocs, en pocs anys es van convertir en un entreteniment de gran consum. La interactivitat ha augmentat amb la xarxa d'internet, es pot realitzar amb altres persones intercanviant missatges, treballant en grup, etc. aquesta interacció amb els ordinador té aplicacions lúdiques, educatives, socials i comercials. Els elements gràfics que fan possible aquesta interacció que existeix entre l'ordinador i la persona s'anomena interfície. I està formada per el Software i el Hardware.

• Software : és l'equipació d'un sistema informàtic, és a dir, els programes.
• Hardware : és el conjunt dels elements físics i perifèrics que formen el ordinador. Exemple: impresora, altaveus, micròfon, etc.

Per acabar aquesta entrada m'agradaria fer una petita reflexió i sobretot destacar que el tema de la tecnologia està en continu desenvolupament, acabarem per poder fer de tot amb un ordinador i encara es veura més la diferència entre la seva funcionalitat dels seus inicis i  l'actual. 

Google Docs: Treball col·laboratiu.

Organització del treball en grup


Trobem diverses maneres d'organització pels treballs en grup:

• La Sumativa que és la més utilitzada, consisteix en fragmentar el treball i repartir les tasques entre tots els components del grup, no interactuen entre si els alumnes. I conseqüentment el resultat final és un sumatori de les diverses aportacions, per tant no és homogeni. Però aquesta tècnica comporta diversos problemes, entre altres,  l'estudiant només coneix la seva part en profunditat, té una visió parcial del tema. Això implica que un cop acabat el treball ens queda un sentiment d'insatisfacció, una sensació de que es podria haver aprés més.

• La col·laborativa, en canvi, hi ha interaccions constants i es valoren els possibles enfocaments, s'aporten dades, idees, reflexions i experiències, es prenen decisions, s'elaboren i revisen documents de forma conjunta. Finalment la sensació que ens queda és d'enriquiment personal i d'aprenentatge compartit.

Les TIC faciliten aquesta interacció entre els components del grup, ja que ens permeten crear documents, amb el Google Docs, que podran ser compartits entre els alumnes. Google Docs es tracta d'un servei gratuït, al qual accedim mitjançant un compte de Gmail, que ens permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. El gran avantatge de Google Docs és que tots els components del grup poden treballar a l'hora mentre el servidor automàticament va guardant per tal de no perdre els documents.

Aquí us enllaço un vídeo de com funciona el Google Docs.

Aquesta aplicació del Google era completament desconeguda per mi i realment m'ha sorprès cap a bé, ja que el fet de fer treballs en grup comporta moltes vegades problemes per poder juntar-se tot el grup per fer una posada en comú del treball. Per tant, és una gran solució per aquesta dificultat, tant comú entre els alumnes de no trobar dia o moment per quedar. D'aquesta manera cadascú treballa des de casa seva però de forma col·lectiva i col·laborativa. 

Innovacions a les aules: l'ús del Power Point

En l'àmbit de l'educació l'ús de recursos tecnològics per realitzar una transmissió de continguts a un col·lectiu s'ha convertit en una pràctica habitual.

En els seus inicis, els mestres o les persones encarregades de transmetre informació ho feien mitjançant pissarres, transparències, diapositives, vídeos, etc. però des de fa uns anys s'ha afegit la utilització de programes de presentacions com és el cas de "Microsoft Power Point" . Hem de saber que existeixen diversos programes per crear presentacions com per exemple: 

• El Microsoft Power Point  és el més conegut i utilitzat ja que és el que dóna més possibilitats creatives i multimèdies.
•  L'Impress, que és una alternativa de molta qualitat, lliure i gratuïta. 
• El Google Docs que també ens permet crear presentacions online i tot i que no té els mateixos recursos que els dos anteriors és de gran utilitat ja que es pot crear una presentació de manera col·lectiva.
• El Slide Share o Slideboom  és un programa online que permet publicar les presentacions fetes en Power Point.

Tots aquests programes de presentacions tenen uns elements en comú:

• Presentació: és el conjunt d'aquestes diapositives.
• Diapositives: són el nucli dels programes de creació de presentacions.
• Objectes: són els textos, vídeos, imatges, etc. que col·loquem en les diapositives.
• Transicions: són l'efecte visual i/o sonor que s'estableix entre diapositives.
• Animacions: són l'efecte visual i /o sonor que s'estableix als objectes i que pot implicar un ordre d'entrada i sortida dins la diapositiva.
• Accions: són el conjunt d'instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre un objecte.

Com utilitzar les presentacions a l'educació.

En Jordi Simón i Llovet parla de com fer un bon ús del Power Point en el següent article : Un bon ús de les presentacions.

És en aquest article on ens explica que són les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, les "TIC", i que lis ha donat una nova forma i les han presentat d'una manera diferent. Tothom trobava inadequat, malgrat en els inicis semblés innovador, que un professional de l'educació fes un abús de grans extensions de textos i que es convertís en una lectura amb algun comentari d'interès.

Aquest vídeo és un clar exemple de com NO s'ha d'utilitzar el Power Point. 

Els avantatges i els inconvenients 

Avantatges

• L'alumne sempre té en la pantalla una guia del que s'està dient, dels termes claus o de l'esquema...
• Permet incorporar imatges il·lustratives.
• Permet crear esquemes de manera que és fa més entenedora la matèria.
• Podem inserir tota mena d'element multimèdies.
• L'alumne té més facilitat per prendre apunts.
• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes per tal de deixar més clars els continguts.

Inconvenients

• Massa informació i no es pot llegir amb claredat.
• L'orador no explica o relata simplement es limita a llegir la pantalla.
• Abús d'elements multimèdials.
• Una mala il·luminació que pot cansar als alumnes.
• Abús d'efectes d'animació, ja que pot distreure l'atenció del alumne.
• La incorporació de continguts amb falsa creença els quals els alumnes assimilen ràpid.
• L'alumne no escolta al orador només llegeix.

Ús creatiu del Power Point

• Treballem en espais i moments que van més enllà de la situació de classe formal.
• Cerquem i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne.
• Incorporació d'elements propis del llenguatge audiovisual 
• Flexibilitat dintre del discurs de l'educador.
• Facilitar la creació i l'aprenentatge cooperatiu.
• Proporcionar estructuració, síntesi i la reflexió dels continguts.
• No limitar l'ús del PowerPoint

Personalment trobo que és una bona manera de treballar la matèria, fent així les classes molt més fàcils i més entretingudes pel infant o alumne. Sens dubte, es tracta d'un recurs molt útil si els saps fer servir i donar-li un bon ús. Per acabar os adjunto una demostració de com crear una presentació bàsica en PowerPoint d'una manera ràpida.

Presentació del meu blog

Hola a tots i totes.

Em dic Laura  i estic cursant primer any d'Educació Infantil i crear aquest bloc ha estat la primera feina de l'assignatura GTIC que ens han demanat a la Universitat. La intenció de crear aquest bloc és per tal de poder anar publicant en aquesta web tot allò que ens serà útil a l'hora d'estudiar, seran els nostres apunts, els quals ens poden servir en un futur quan estiguem exercint la nostra professió com a mestres o educadores infantils. Tot i que també esta creat per tal de poder ajudar a tota aquella persona que busca informació relacionada amb l'educació infantil. Bé doncs, això és tot de moment... espero que us pugui servir d'alguna cosa.

Benvinguts tots al meu bloc.

Laura.